El canvi tecnològic i el futur del capitalisme democràtic

El passat 28 de gener, la secció de Filosofía organitzà la conferència “El canvi tecnològic i el futur del capitalisme democràtic” en el marc del cicle  “Una nova filosofia política pel s. XXI”. 

El convidat fou Carles Boix, Catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Princeton i autor dels llibres Political Order and Inequality (2015, Cambridge University Press) y Democratic Capitalism at the Crossroads” (2019, Princeton University Press) .

La conferència va ser presentada per l’Ariadna Romans, adjunta de la secció de Filosofia i presidenta de Deba-t.

Per a més informació, podeu llegir la entrevista que l’Adrià Montalbán, ajundt de la secció, va fer per Pensem.cat fent clic aquí.

També podeu recuperar el video de la conferència aquí.

 

El concepte d’història de Walter Benjamin

El passat 20 de gener de 2020, la secció de Filosofía inicià el cicle  “Una nova filosofia política pel s. XXI” amb la conferència El concepte d’història de Walter Benjamin. 

Les tesis Sobre el concepte d’història (1940) de Walter Benjamin constitueixen un dels textos filosòfics i polítics més importants del segle XX. Dins del pensament revolucionari tal vegada sigui el document més significatiu des de les Tesis sobre Feuerbach de Marx. Text enigmàtic, al·lusiu, fins i tot sibil·lí, el seu hermetisme és constel·lat d’imatges, d’al·legories, d’il·luminacions, sembrat de paradoxes estranyes, travessat d’intuïcions fulgurants.

Els convidats que van participar en la conferència van ser la Mar Rosàs, professora de filosofía de la Universitat Ramón Llull i l’Arnau Pons, poeta, traductor, assagista i editor de poesia.

La conferència va ser presentada pel Pedro Santos, adjunt de la secció de Filosofia.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la crònica que l’Adrià Montalbán, col·laborador de la secció, va escriure per DecMag fent click aquí.

També podeu recuperar el vídeo de la conferència aquí.

EOvnKEMX0AYfELx-1024x768

 

Sobre com fer convergir dues esferes aparentment irreconciliables: la filosofia cientificista de Mario Bunge.

El passat dia 20 de novembre la Secció de Filosofia de l’Ateneu barcelonès, en col·laboració amb la Secció de Ciències i Tecnologia, va tenir l’oportunitat de rebre a Alfons Barceló, economista i ex-catedràtic (com ell mateix reivindica), per introduir-nos en la Filosofia de la tecnologia: la mirada de Mario Bunge. Considerat un dels millors coneixedors de la filosofia de Bunge a nivell mundial, Barceló va dibuixar un recorregut per la filosofia científica del físic i filòsof argentí des de la perspectiva del mateix autor i doctor honoris causa.

Així doncs, Barceló va detallar la seva intervenció en tres grans blocs temàtics (Ciència i tècnica, Societat, democràcia i tecnologia i, per últim, Filosofia de la Ciència amb les seves conclusions pertinents), a través dels quals, s’hi va endinsar per establir la importància central de la visió transversal que ens ofereix la Ciència (i la sagaç mirada de Bunge) en els diferents camps de les Humanitats i altres ciències socials. Tant Bunge com Barceló coincideixen en la necessitat d’apropar i consolidar la simbiosi entre els diferents camps de coneixement de l’ésser humà, però, sempre destriant la inexactitud de l’enrevessat món de les pseudociències.

Bunge, feroç defensor del realisme científic, es preocupa per la recerca de la veritat i el bé comú, per això, com esmentà Barceló, l’epistemologia esdevé un pilar fonamental en la lluita contra la desigualtat social que tant necessita la societat moderna. Per aquesta raó, i com bé va apuntar emfàticament el conferenciant, la llibertat és per Bunge un estri essencial per conèixer el món i establir una societat justa, democràtica i eficient, on una ideologia progressista i científica esdevingués una realitat contundent: d’aquesta forma, les ciències socials podrien desenvolupar-se de manera crítica i adient en la nostra societat moderna i àmpliament tecnificada.

La llibertat, la democràcia i l’esperit crític son la base inqüestionable per produir aquest apropament necessari entre les carreres de ciències i les de lletres, perquè com va dir Barceló, no hi ha cap acció o estudi que sigui totalment independent, sinó que els uns recauen constantment sobre els altres. En aquest punt, és indispensable citar una de les màximes més important de Mario Bunge i el seu materialisme epistèmic i sistèmic: parafrasejant a Barceló, (…) El món son sistemes. Coneixem els components, mecanismes i contexts, però no sabem com funcionen: es poden fer prediccions a partir de conèixer aquestes característiques però poden fallar. És per aquest motiu que resulta tant important la compartició dels coneixements de les diverses carreres i matèries, de tractats filosòfics o de ciències matemàtiques, perquè l’objectiu final radica en fer una anàlisi de la realitat des de diferents angles, i alhora una mescla entre els diversos àmbits i postures (que conflueixen sistemàticament de forma natural) com l’economia, la cultura, l’ecologia, etc. per poder entendre i interpretar els diferents nivells/estrats de l’existència.

L’economista fins i tot s’aventurava a dir i a posar-nos per exemple (comptant amb la seva vasta experiència), que ell mai havia conegut un acte purament econòmic, sinó que darrere de cada acció es trobava una persona amb interessos propis, i això, malauradament, diferia essencialment del que és l’estudi de l’Economia. D’aquesta forma, quan va sorgir la pregunta sobre si la Tecnologia és neutra, Barceló va respondre que les dades i les fórmules matemàtiques sempre son de naturalesa neutra i exacta, però, darrere de les invencions tecnològiques i el seu ús, hi ha una clara responsabilitat que depèn del criteri humà. Per tant, per molt precisa i objectiva que sigui la Ciència (i els beneficis que se’n puguin extreure d’aquest aspecte) necessita, innegablement, una dimensió filosòfica i moral.

Ricard Faura (ponent de la secció de Ciències) i Alfons Barceló (conferenciant).

Per contra, Alfons Barceló va recalcar que en les universitats (exceptuant carreres de Filosofia i Humanitats) no s’està ensenyant de forma suficientment crítica: des de primer de carrera no es fonamenta una base ètica i un seguit de bons costums morals en les ciències, per això, el conferenciant tristament afirmava que els manuals de teoria de l’Economia actuals es troben completament obsolets en aquest sentit. De la mateixa manera, es va disposar que la Tecnologia no és un problema per se, sinó que realment hi ha un problema de valors, aspiracions negatives i males pràctiques que es fan de la tecnificació. Com va dir Barceló, creure en l’autonomia de la tecnologia és una bogeria, igual que creure en el seu progrés continu.

Finalment, podem dir que fer un examen filosòfic en el món de la ciència i la tecnologia és indispensable, tot i que Barceló altrament subratllà la importància de la cooperació i no pas l’enfrontament: com diria Bunge i sentencià l’ex-catedràtic, no es tracta de buscar enemics abstractes sinó d’obtenir una mirada més àmplia i profunda de la realitat per vetllar pel bé comú i les necessitats de les persones per tal que tothom pugui gaudir d’una vida digna en democràcia.

 

 

— Esther Sierra Tomàs

Una filosofia literària en temps postmetafísics

Amb la colaboracio d’Arcadia, el passat 21 de març de 2019 la secció de Filosofía va organitzar una conferencia per tal d’endinsar-nos en la proposta del filòsof Joan-Carles Mèlich: una filosofía literària en temps postmetafísics.

El conferenciant aposta pel defuig la metafísica i s’endinsà en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l’escolta, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.

La conferència va estar presentada per la Ariadna Romans, adjunta de la secció de Filosofía.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la fantàstica crònica publicada per DecMag a càrrec de la Cristina de Caralt fent click aquí.

També podeu recuperar el vídeo de la conferencia aquí.

Melich

Transhumanisme la filosofia del millorament humà

El passat 24 de gener de 2019, la secció de Filosofía va organitzar la conferència Transhumanisme la filosofia del millorament humà.

El convidat va ser Antonio Diéguez Lucena, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universidad de Málaga.

El transhumanisme és un dels moviments filosòfics i culturals que més atenció han suscitat darrerament. Preconitza l’ús de la tecnologia pel millorament de l’ésser humà, tant en les seves capacitats físiques com en les mentals, emocionals i morals, transcendint tots els seus límits actuals. Les tecnologies que utilitza són la enginyeria genètica i el desenvolupament de màquines intel·ligents. Segons els defensors del transhumanisme, amb l’ajuda d’aquestes tecnologies podrem acabar amb el sofriment, amb les limitacions biològiques que el produeixen i fins i tot acabar amb l’envelliment i la mort.

Si en voleu saber més, podeu recuperar la conferencia que Toni Navarro va fer per DecMag i que podreu trobar aquí.

També podeu recuperar el vídeo de la ponencia aquí.

20190124_190804-1024x768

 

Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud

En el marc del cicle de conferencies amb motiu del bicentenari Karl Marx (1818-2018), i amb la colaboració de Fragmenta Editorial, el passat 25 de septembre de 2018 la secció de Filosofia va organitzar la conferencia titulada Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud. 

Per a aquesta conferencia varem contar amb la presencia de Francesc Torralba, catedràtic de la Facultat de Filosofía de la Universitat Ramon Llull i autor del llibre de títol homónim; Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Facultat de Filosofía de la Universitat de Barcelona; i Eloy Fernández Porta, professor de teoría de la cultura i art contemporani a la Universitat Pompeu Fabra.

Marx, Freux i Nietzsche foren més allà del establert a la historia de la filosofía i en comptes d’entre el subjecte com un individu pensant que tracta d’entendre la realitat constituida a priori al seu exterior, entengueren que el subjecte es el resultat de les forces del seu entorn. En paraules del professor Torralba:

“El subjecte no es constituent de sí mateix, és el resultat de forces o inercies que l’ultrapassen”

Si en voleu saber més podeu llegir la crònica que els companys de DecMag han publicat a la seva web fent click aquí.

També podeu recuperar el vídeo de la conferencia aquí.

42521665_211952616179686_2859826922051862528_o

Generar alternatives polítiques: epistemologies del sud

El passat 9 de juny de 2018, la secció de filosofía va organitzar una conferència en el marc de la nostra col·laboració amb la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani – UdG, en el que les epistemologíes del sud foren les protagonistes.

El convidat fou Bonaventura de Sousa Santos,  professor emèrit de la Facultat d’Economia de la Universidade de Coimbra i Distinguished Legal Scholar a l’Escola de Dret de la University of Wisconsin-Madison i Global Legal Scholar a la University of Warwick .

Durant la seva intervenció es van destacar els actuals problemes del que denominem Occident. Posteriorment, es van oferir posibles solucions que, contrariament al habitual, provingueren dels paísos precedents del sud.

Si en voleu saber més, a DecMag van fer una crònica que podeu recuperar aquí. 

Captura-de-pantalla-2018-07-13-a-las-12.39.28-1440x708

 

 

EL DISPOSITIU KARL MARX: LA CONSTRUCCIÓ DEL SUBJECTE ANTAGONISTA

El passat 9 de maig de 2018, la secció de Filosofia va organitzar una conferència per homenatjar el bicentenari del naixement de Karl Marx (1818-1883).

El convidat va ser el filòsof aragonès Juan Manuel Aragüés, professor a la Universidad de Zaragoza, qui ens va parlar de la construcció del subjecte en Karl Marx.

En paraules del professor Aragüés:

Marx té una concepció del subjecte que no ha estat suficientment posada en valor. En contra de la lectura tradicional, que ens parla d’un subjecte essencialista —que no casa amb el seu materialisme—podem trobar en Marx una antropologia de la diferència i una concepció constructivista del subjecte polític.

Si en voleu saber més, els amics de DecMag van escriure aquesta magnífica crònica al seu web.

També podeu recuperar la conferència en vídeo aquí.

 

DcxY4I2W4AAGzTn