Del jo a la totalitat mística, nou acte d’abril

El mes de març passat vam iniciar el cicle: Sortir del jo: mística i alteritat. El tret de sortida va ser excel·lent, la doctoranda de la Universitat de Princeton, Xita Rubert Castro, va parlar-nos sobre la impersonalitat i ho va fer a través de la lectura d’alguns filòsofs com Plató o Nietzsche, però donant especial èmfasi a tres autors: Lispector, Borges i Proust. La conferència va tenir molt bona rebuda i, malgrat les circumstàncies actuals, l’acte va tenir molta assistència. Us recordem que podeu recuperar l’acte AQUÍ.

Ramon Llull i la dimensió poètica de la realitat | Activitats | CCCB

Emmarcat dins el cicle, aquest dimecres 14 d’abril us proposem un diàleg amb el professor i catedràtic Amador Vega. Aquesta vegada tractarem la qüestió de la mística. Ens preguntarem sobre què és la mística i també sobre quin paper juga l’ego dins d’aquest misteri. Sens dubte l’atracció que suposa, no nega el rebuig que a d’altres provoca: Tremendum et fascinans. La mística pot ser el regne de la llibertat, però també l’empresonament més angoixant i insuportable soferta per l’ànima humana. El místic fugint del jo busca la totalitat mística amb clara voluntat de retornar al món del qual ha escapat, per així, dotar-lo de sentit. És per aquest motiu que voldrem descobrir què significa el jo místic, els mitjans dels quals disposa per defugir de la realitat més mundana. Cal renunciar a la vida per superar la sensibilitat?

Us recordem que l’acte serà, com sempre, a les 18:30h a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, d’entrada lliure i gratuïta.

Aquesta primavera, un nou cicle

El gir antropocèntric que s’inicia al segle V a.C a partir de Sòcrates va desencadenar l’aparició del subjectivisme i el reconeixement del jo. La majestuositat del cosmos era inabastable i l’adquisició d’un principi que fonamentés l’origen de l’univers a través de l’exterioritat esdevenia impossible. Hagués estat possible conèixer el món sense comprendre abans l’home? Així, la posada en escena de la individualitat permetia accedir i dominar una realitat, aparentment, menys enigmàtica.

Eco i Narcís – Johan William Waterhouse (1903)

Sortir del jo i fer atenció a allò que no depèn de nosaltres és un repte. No obstant, hi ha hagut intents d’accés i comprensió de l’Absolut, com han estat els místics, o de l’alteritat, com ara en autors més recents com Emmanuel Lévinas, que han provat de descriure el misteriós paradigma del tu. Sortir del jo: mística i alteritat és un altre intent per aproximar-nos i conèixer què han dit els pensadors sobre aquest accés a allò que sovint ens sembla tan lluny i impossible.

Per aquesta primavera, hem ideat un cicle de quatre conferències que tractarà aquesta necessitat de sortir del jo per entendre i ser afectats per l’Altre, l’Absolut o allò que ens envolta. Tindrem una ponència cada mes, de març a juny, que esperem que gaudiu tant com nosaltres quan l’hem organitzat. En el següent cartell us anunciem els noms i títols dels actes:

L’acte del mes de març, que serà divendres dia 12 a les 18:30h, el farà la doctoranda de la Universitat de Princeton, Xita Rubert Castro, qui es preguntarà com (i per què) no ser un mateix a través de Lispector, Proust i Borges. La Xita ens parlarà de la literatura com a possible –i potser únic– espai on deixar de ser nosaltres mateixos: un objectiu ètic, superior al ‘ser un mateix’ en què la cultura i política contemporànies insisteixen perversament. Des de Plató fins a Clarice Lispector, passant per Nietzsche, Borges i Proust, veurem que pels grans escriptors i pensadors sovint importa més la impersonalitat que la identitat pròpia.

Ens veiem aviat!