Nou llibre: Tres mirades sobre Hegel

Nou llibre de la Secció de Filosofia

Estem molt contents d’anunciar-vos la publicació del llibre Tres mirades sobre Hegel (Enoanda, 2021).

Aquest llibre aplega tres magnífiques conferències sobre Hegel que han tingut lloc a l’Ateneu i que conformen una molt bona introducció al seu pensament.

Les conferències són les següents:

– El sistema hegelià, «Ciència» o tomba de la llibertat? de Ramon Valls Plana (1981)

– Hegel i l’ordre del món (2020)de Salvi Turró

– El llegat polític de Hegel (2020) de Valerio Rocco

Punts de venda

El llibre es pot adquirir a l’Ateneu Barcelonès (Atenció al soci) i a les llibreries.

Preu: 10€

Més informació: filosofia@ateneubcn.cat


Fitxa tècnica:

109 pàgines
12,7 x 20,3 cm.
Rústica
ISBN 978-84-123469-4-7

Sinopsi:

Sovint es considera G. W. F. Hegel (1770-1831) un pensador obscur i complex, autor d’un recargolat sistema filosòfic idealista que pretenia explicar tota la realitat. Amb motiu del 250è aniversari del seu naixement, l’Ateneu Barcelonès ha aplegat les conferències de tres grans especialistes que volen desmentir aquest tòpic: Hegel és un filòsof accessible i molt vigent, que ens ajuda a pensar qüestions actuals que van des del problema de la llibertat humana o l’ordre del món fins a aspectes de la política contemporània com l’ecologia, la democràcia, el feminisme o la revolució.

Tres mirades sobre Hegel vol ser un llibre introductori, una invitació adreçada a qualsevol persona interessada a perdre la por d’endinsar-se en l’obra d’un dels pensadors més influents de la història.

Berta Galofré, guardonada amb una beca per estudiar a la Vrije Universiteit Brussel aquest estiu

L’actual ponent adjunta de la Secció de Filosofia, Berta Galofré Claret, ha estat guardonada amb la Beca EURSS dins el programa Eutopia. Una excel·lent oportunitat que potencia als joves estudiants la possibilitat de dur a terme un projecte d’investigació internacional durant l’estiu i, així, poder introduir-se dins el món de la recerca acadèmica.

Durant el mes de juliol i agost, la Berta serà a Brussel·les, concretament, a la Vrije Universiteit Brussel (VUB) sota la tutorització del professor Douglas Atkinson per estudiar l’obra “Sur Maurice Blanchot” d’Emmanuel Lévinas, on tractarà temes d’ètica i estètica vinculades al llenguatge. És per això que farà un estudi entorn Lévinas i Blanchot, comprenent-los separadament, però també en comparativa per concloure quin paper juga el llenguatge en la relació ètica amb l’Altre.

Moltes encerts, Berta!

Darrer acte del curs: Lévinas i Josep Maria Esquirol

Després d’aquests darrers mesos, el dia 10 de juny posem punt i final al cicle que engegàvem el 12 de març. Sortir del jo: mística i alteritat ha estat un repte, ser hereus del món grecollatí sovint ens dificulta la comprensió de la realitat sense aquest Jo en majúscula. És per aquest motiu que volíem provar de descentralitzar-lo i entendre què hi ha més enllà del seus límits antropomorfs. Així, vam començar el març tot preguntant-nos per la impersonalitat a través de Borges, Proust i Lispector amb la doctoranda Xita Rubert Castro. El mes d’abril vam convidar el professor i catedràtic Amador Vega per parlar de l’experiència mística i entendre quin paper juga l’ego en aquest fenomen. Al maig vam tractar la lectura com a exterioritat amb el professor Joan-Carles Mèlich, un acte que com la resta va gaudir d’un públic nombrós i actiu, malgrat les condicions pandèmiques que encara avui ens limiten.

Emmanuel Lévinas: la huella infinita | El Cultural
Emmauel Lévinas

Com acabarem el curs? Amb un acte que conclourà el cicle amb el millor filòsof per abordar el tema que ens concerneix: Emmanuel Lévinas. Lévinas va ser un pensador jueu i lituà, malgrat viure la major part de la seva vida a França. En aquest cas, ser jueu no és un adjectiu arbitrari, sobretot quan es contextualitza al segle XX. El filòsof va viure en primera persona els camps de concentració nazi, de fet, va ser precisament aquesta experiència que va generar la seva filosofia. En aquesta conferència es procurarà presentar, de la manera més acurada possible, les claus conceptuals i intuïtives de la proposta filosòfica levinasiana. Emmanuel Lévinas va ser un filòsof que va focalitzar el seu pensament en els reptes ètics vinculats al tema de l’alteritat. Aquesta vegada, doncs, ens submergirem a les seves propostes ètiques i morals per tal d’entendre quin posicionament ha de prendre el jo respecte a l’altre, que per ell serà equivalent a l’Infinit, i finalment establir vincles responsables.

Josep Maria Esquirol: "No hay que adaptarse al futuro, hay que hacerlo",  por Nuria Navarro
Josep Maria Esquirol

De Lévinas en parlarem amb el professor i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Esquirol. Així doncs, ens agradaria que ens acompanyéssiu el proper dia 10 de juny a les 18:30h a la Sala d’actes d’Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

*Acte gratuït i obert a tothom

10 de juny. 18:30h. Sala Oriol Bohigas

La lectura com a exterioritat, amb Joan-Carles Mèlich

Aquest mes de maig, des de la Secció de Filosofia, continuarem el cicle, Sortir del jo: Mística i Alteritat, que vam encetar el mes de març. El mes d’abril vam celebrar l’acte amb el professor i Catedràtic d’Estètica de la UPF, Amador Vega, i va ser un èxit. Podeu recuperar l’acte aquí. En aquesta ocasió, Vega va dialogar amb la ponent adjunta de la secció, Berta Galofré, sobre mística, un tema que tant provoca fascinació com rebuig. El públic va quedar molt satisfet i el torn de preguntes un cop acabat l’acte va ser molt enriquidor.

Joan-Carles Mèlich

Aquest 12 de maig serà el torn del professor de la UAB: Joan-Carles Mèlich, qui proposa una nova experiència lectora on planteja la necessitat d’adquirir la capacitat de l’oblit del jo per comprendre i ser afectats adequadament per la literatura. Per aquesta ocasió, dialogarem amb el nostre convidat per entendre la transformació que pot suposar la lectura, així com l’obertura necessària per aprofundir en l’obra. Com entenem la lectura? Amb quina postura ens hi predisposem? Quin paper hi juga l’ego? Un paisatge que intentarem dibuixar amb l’ajuda del pensador. Aquí podeu trobar la fitxa de la conferència.

L’acte tindrà un format també de diàleg, es realitzarà, com de costum, a la sala d’actes Oriol Bohigas a les 18:30h. Us hi esperem!

Del jo a la totalitat mística, nou acte d’abril

El mes de març passat vam iniciar el cicle: Sortir del jo: mística i alteritat. El tret de sortida va ser excel·lent, la doctoranda de la Universitat de Princeton, Xita Rubert Castro, va parlar-nos sobre la impersonalitat i ho va fer a través de la lectura d’alguns filòsofs com Plató o Nietzsche, però donant especial èmfasi a tres autors: Lispector, Borges i Proust. La conferència va tenir molt bona rebuda i, malgrat les circumstàncies actuals, l’acte va tenir molta assistència. Us recordem que podeu recuperar l’acte AQUÍ.

Ramon Llull i la dimensió poètica de la realitat | Activitats | CCCB

Emmarcat dins el cicle, aquest dimecres 14 d’abril us proposem un diàleg amb el professor i catedràtic Amador Vega. Aquesta vegada tractarem la qüestió de la mística. Ens preguntarem sobre què és la mística i també sobre quin paper juga l’ego dins d’aquest misteri. Sens dubte l’atracció que suposa, no nega el rebuig que a d’altres provoca: Tremendum et fascinans. La mística pot ser el regne de la llibertat, però també l’empresonament més angoixant i insuportable soferta per l’ànima humana. El místic fugint del jo busca la totalitat mística amb clara voluntat de retornar al món del qual ha escapat, per així, dotar-lo de sentit. És per aquest motiu que voldrem descobrir què significa el jo místic, els mitjans dels quals disposa per defugir de la realitat més mundana. Cal renunciar a la vida per superar la sensibilitat?

Us recordem que l’acte serà, com sempre, a les 18:30h a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, d’entrada lliure i gratuïta.

Aquesta primavera, un nou cicle

El gir antropocèntric que s’inicia al segle V a.C a partir de Sòcrates va desencadenar l’aparició del subjectivisme i el reconeixement del jo. La majestuositat del cosmos era inabastable i l’adquisició d’un principi que fonamentés l’origen de l’univers a través de l’exterioritat esdevenia impossible. Hagués estat possible conèixer el món sense comprendre abans l’home? Així, la posada en escena de la individualitat permetia accedir i dominar una realitat, aparentment, menys enigmàtica.

Eco i Narcís – Johan William Waterhouse (1903)

Sortir del jo i fer atenció a allò que no depèn de nosaltres és un repte. No obstant, hi ha hagut intents d’accés i comprensió de l’Absolut, com han estat els místics, o de l’alteritat, com ara en autors més recents com Emmanuel Lévinas, que han provat de descriure el misteriós paradigma del tu. Sortir del jo: mística i alteritat és un altre intent per aproximar-nos i conèixer què han dit els pensadors sobre aquest accés a allò que sovint ens sembla tan lluny i impossible.

Per aquesta primavera, hem ideat un cicle de quatre conferències que tractarà aquesta necessitat de sortir del jo per entendre i ser afectats per l’Altre, l’Absolut o allò que ens envolta. Tindrem una ponència cada mes, de març a juny, que esperem que gaudiu tant com nosaltres quan l’hem organitzat. En el següent cartell us anunciem els noms i títols dels actes:

L’acte del mes de març, que serà divendres dia 12 a les 18:30h, el farà la doctoranda de la Universitat de Princeton, Xita Rubert Castro, qui es preguntarà com (i per què) no ser un mateix a través de Lispector, Proust i Borges. La Xita ens parlarà de la literatura com a possible –i potser únic– espai on deixar de ser nosaltres mateixos: un objectiu ètic, superior al ‘ser un mateix’ en què la cultura i política contemporànies insisteixen perversament. Des de Plató fins a Clarice Lispector, passant per Nietzsche, Borges i Proust, veurem que pels grans escriptors i pensadors sovint importa més la impersonalitat que la identitat pròpia.

Ens veiem aviat!

Es publica un nou estudi sobre la història de la filosofia a l’Ateneu Barcelonès

L’anterior ponent de la Secció, Jordi Jiménez Guirao, publica un estudi sobre les Conferències Filosòfiques que van tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès l’any 1929.

Aquest cicle de conferències va ser promogut per l’advocat, escriptor, polític i economista Pere Coromines, qui va ser President de l’Ateneu Barcelonès (1928-1930) i de qui enguany celebrem el 150è aniversari del seu naixement. Les conferències van aplegar per primer cop als millors filòsofs de casa nostra, la majoria catedràtics de la Universitat de Barcelona, com Jaume Serra Húnter, Joaquim Xirau, Tomàs Carreras Artau, Francesc Mirabent o August Pi-Sunyer. També hi van participar Josep Farran i Mayoral i Ramon Roquer, entre d’altres.

Els actes van tenir un èxit de públic sense precedents i van marcar un punt d’inflexió en la divulgació de la filosofia acadèmica entre la ciutadania.

Podeu llegir l’article al darrer número l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia.

Berta Galofré, guardonada amb una beca per estudiar el Fons Haas de la Universitat Pompeu Fabra

L’actual ponent adjunta de la secció, Berta Galofré Claret, ha estat guardonada amb una Beca de Col·laboració amb el departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. La Beca de Col·laboració, atorgada pel Ministerio de Educación y Formación Profesional, està dotada amb 2000 € i es destina als estudiants més brillants de darrer curs de grau i Màster per tal que puguin dur a terme tasques d’introducció a la investigació.

La Berta col·laborarà amb el Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas. Aquesta col·lecció, que consta d’uns 40.000 volums, constitueix un àmbit altament especialitzat per a l’estudi de les tradicions espirituals de la humanitat i, de forma molt especial, de les tradicions occidentals. El seu projecte, que serà tutoritzat per la Dra. Raquel Bouso, consistirà en la investigació de la tradició del pensament neoplatònic i la seva recepció a la modernitat. Per fer-ho, realitzarà una selecció i creació d’un itinerari bibliogràfic elaborat amb el Fons Alois M. Haas de la UPF que tracti el neoplatonisme vinculat al fenomen de l’Eros. A partir de la tria, dissenyarà una exposició virtual per fer difusió dels resultats, els quals també seran presentats a les IX Lliçons Haas del 2021

Molts encerts, Berta!

Joan Ramis, escollit nou ponent de la Secció de Filosofia

El fins ara ponent adjunt de la secció, Joan Ramis Martí (Barcelona, 1996), ha estat escollit nou ponent de la Secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès pels propers tres anys.

La candidatura de Joan Ramis va ser l’única que es va presentar a les eleccions a ponents de les seccions del passat 29 d’octubre. En el seu programa electoral, el nou ponent remarca els èxits de participació de la passada legislatura i encara el repte de seguir arribant a un gran públic en el context de restriccions que suposa la pandèmia. A més, proposa un programa d’activitats que aposta per les noves tendències en filosofia, col·laborar activament amb el món editorial, reivindicar la filosofia catalana i celebrar les principals efemèrides de la història de la filosofia, com els 250 anys del naixement Hegel que commemorem enguany.

Joan Ramis ha escollit com a ponent adjunta a la jove humanista Berta Galofré Claret (Sant Vicenç dels Horts, 1999). Si voleu saber més sobre ells, cliqueu AQUÍ.

Aprofitem per agrair al ponent sortint, Jordi Jiménez Guirao (Sabadell, 1996) la tasca que ha dut a terme aquests darrers tres anys.

Els flamants ponents, Joan Ramis i Berta Galofré, a l’escala noble de l’Ateneu Barcelonès

La polèmica del Premi Crexells (1928-1929)

El naixement del Premi Crexells

El 13 de desembre de 1926 moria a Barcelona, després d’una operació quirúrgica errònia, l’escriptor, filòsof i economista Joan Crexells i Vallhonrat. Assistent assidu de la Penya de l’Ateneu, reunida al voltant de Joaquim Borralleras, els seus amics van quedar desolats. Un any després, tal com va explicar Josep Pla a La Publicitat, enmig d’una conversa sobre el prestigiós premi Goncourt, va sortir la idea de crear un guardó que premiés la millor novel·la en català, tant publicada com inèdita. El nom de Crexells va sorgir de seguida com un homenatge a l’amic prematurament desaparegut. Cal tenir en compte que la literatura catalana es trobava en aquell moment enmig d’un debat sobre la novel·la, en el qual havien intervingut Josep Maria de Sagarra o Carles Riba, que havia pronunciat a l’Ateneu la polèmica conferència «Una generació sense novel·la».

Un premi sempre polèmic

El dia 13 de desembre de 1928, l’expectació a l’Ateneu era màxima. El jurat del premi Crexells, format per figures tan prestigioses com Pompeu Fabra –com a president–, Carles Rahola, Josep Maria Lopez-Picó, Agustí Calvet –Gaziel–, Josep Maria Junoy, Carles Riba i Just Cabot, com a secretari, havia d’anunciar el guanyador de la primera edició del Crexells. La sorpresa va ser enorme quan es va saber que el primer Crexells quedaria desert. El jurat va considerar que cap de les obres presentades –entre les quals hi havia L’home que es va perdre, de Francesc Trabal; Cartes de lluny, de Josep Pla; Històries de la carn i de la sang, d’Agustí Esclasans, i Vida interior d’un escriptor, de Joan Puig i Ferreter– reunia mèrits suficients per ser premiada, ja que «no s’adaptaven a l’esperit de la Fundació».

La decisió del jurat va provocar un enorme debat en els cercles intel·lectuals i periodístics. Una polèmica que es va aturar quan l’any següent Puig i Ferreter va ser premiat per El cercle màgic, que deixava sense premi Fanny, de Carles Soldevila, una de les grans favorites.

A continuació us adjuntem una mostra d’aquestes polèmiques que diferents intel·lectuals i periodistes van mantenir als diaris de l’època, cortesia de Papers Vells.

JOSEP PLA La institució del premi “Joan Crexells”, article publicat a La Publicitat el 9 de desembre de 1927.

JOSEP MARIA JUNOY Un premi-aniversari, article publicat a La Veu de Catalunya l’11 de desembre de 1927.

FRANCESC MADRID Un premi literari, article publicat a L’Esquella de la Torratxa el 27 de gener de 1928.

MANUEL BRUNET El premi Joan Crexells, article publicat a La Publicitat el 14 de desembre de 1928.

JOSEP NAVARRO COSTABELLA No podem tenir novel·la?, article publicat a La Veu de Catalunya el 15 de desembre de 1928.

El problema econòmic del novel·lista, article publicat a La Veu de Catalunya el 16 de desembre de 1928.

JOSEP FARRAN I MAYORAL Consideracions generals a l’entorn del Premi Crexells, article publicat a La Veu de Catalunya el 16 de desembre de 1928.

PRUDENCI BERTRANA Ni amb tot l’or del món!, article publicat a La Veu de Catalunya el 16 de desembre de 1928.

CARLES CAPDEVILA Consagració o estímul?, article publicat a La Publicitat el 18 de desembre de 1928.

CARLES SOLDEVILA Per què no tenim novel·la?, publicat a La Publicitat el 19 de desembre de 1928.

FRANCESC MADRID Després de l’acord, article publicat a L’Esquella de la Torratxa el 21 de desembre de 1928.

JOAN ESTELRICH Entorn del “Premi Crexells”. Algunes reflexions, article publicat a La Veu de Catalunya el 23 de desembre de 1928.

JOSEP PLA Indiscrecions sobre el Premi Joan Crexells, article publicat a La Veu de Catalunya el 28 de desembre de 1928.

Per Joanot Martorell, article publicat a La Veu de Catalunya el 2 de gener de 1929.

JOAN PUIG I FERRATER És així!, article publicat a La Publicitat el 2 de gener de 1929.

JUST CABOT El que diu el secretari, article publicat a Mirador el 15 de desembre de 1932.