Sobre com fer convergir dues esferes aparentment irreconciliables: la filosofia cientificista de Mario Bunge.

El passat dia 20 de novembre la Secció de Filosofia de l’Ateneu barcelonès, en col·laboració amb la Secció de Ciències i Tecnologia, va tenir l’oportunitat de rebre a Alfons Barceló, economista i ex-catedràtic (com ell mateix reivindica), per introduir-nos en la Filosofia de la tecnologia: la mirada de Mario Bunge. Considerat un dels millors coneixedors de la filosofia de Bunge a nivell mundial, Barceló va dibuixar un recorregut per la filosofia científica del físic i filòsof argentí des de la perspectiva del mateix autor i doctor honoris causa.

Així doncs, Barceló va detallar la seva intervenció en tres grans blocs temàtics (Ciència i tècnica, Societat, democràcia i tecnologia i, per últim, Filosofia de la Ciència amb les seves conclusions pertinents), a través dels quals, s’hi va endinsar per establir la importància central de la visió transversal que ens ofereix la Ciència (i la sagaç mirada de Bunge) en els diferents camps de les Humanitats i altres ciències socials. Tant Bunge com Barceló coincideixen en la necessitat d’apropar i consolidar la simbiosi entre els diferents camps de coneixement de l’ésser humà, però, sempre destriant la inexactitud de l’enrevessat món de les pseudociències.

Bunge, feroç defensor del realisme científic, es preocupa per la recerca de la veritat i el bé comú, per això, com esmentà Barceló, l’epistemologia esdevé un pilar fonamental en la lluita contra la desigualtat social que tant necessita la societat moderna. Per aquesta raó, i com bé va apuntar emfàticament el conferenciant, la llibertat és per Bunge un estri essencial per conèixer el món i establir una societat justa, democràtica i eficient, on una ideologia progressista i científica esdevingués una realitat contundent: d’aquesta forma, les ciències socials podrien desenvolupar-se de manera crítica i adient en la nostra societat moderna i àmpliament tecnificada.

La llibertat, la democràcia i l’esperit crític son la base inqüestionable per produir aquest apropament necessari entre les carreres de ciències i les de lletres, perquè com va dir Barceló, no hi ha cap acció o estudi que sigui totalment independent, sinó que els uns recauen constantment sobre els altres. En aquest punt, és indispensable citar una de les màximes més important de Mario Bunge i el seu materialisme epistèmic i sistèmic: parafrasejant a Barceló, (…) El món son sistemes. Coneixem els components, mecanismes i contexts, però no sabem com funcionen: es poden fer prediccions a partir de conèixer aquestes característiques però poden fallar. És per aquest motiu que resulta tant important la compartició dels coneixements de les diverses carreres i matèries, de tractats filosòfics o de ciències matemàtiques, perquè l’objectiu final radica en fer una anàlisi de la realitat des de diferents angles, i alhora una mescla entre els diversos àmbits i postures (que conflueixen sistemàticament de forma natural) com l’economia, la cultura, l’ecologia, etc. per poder entendre i interpretar els diferents nivells/estrats de l’existència.

L’economista fins i tot s’aventurava a dir i a posar-nos per exemple (comptant amb la seva vasta experiència), que ell mai havia conegut un acte purament econòmic, sinó que darrere de cada acció es trobava una persona amb interessos propis, i això, malauradament, diferia essencialment del que és l’estudi de l’Economia. D’aquesta forma, quan va sorgir la pregunta sobre si la Tecnologia és neutra, Barceló va respondre que les dades i les fórmules matemàtiques sempre son de naturalesa neutra i exacta, però, darrere de les invencions tecnològiques i el seu ús, hi ha una clara responsabilitat que depèn del criteri humà. Per tant, per molt precisa i objectiva que sigui la Ciència (i els beneficis que se’n puguin extreure d’aquest aspecte) necessita, innegablement, una dimensió filosòfica i moral.

Ricard Faura (ponent de la secció de Ciències) i Alfons Barceló (conferenciant).

Per contra, Alfons Barceló va recalcar que en les universitats (exceptuant carreres de Filosofia i Humanitats) no s’està ensenyant de forma suficientment crítica: des de primer de carrera no es fonamenta una base ètica i un seguit de bons costums morals en les ciències, per això, el conferenciant tristament afirmava que els manuals de teoria de l’Economia actuals es troben completament obsolets en aquest sentit. De la mateixa manera, es va disposar que la Tecnologia no és un problema per se, sinó que realment hi ha un problema de valors, aspiracions negatives i males pràctiques que es fan de la tecnificació. Com va dir Barceló, creure en l’autonomia de la tecnologia és una bogeria, igual que creure en el seu progrés continu.

Finalment, podem dir que fer un examen filosòfic en el món de la ciència i la tecnologia és indispensable, tot i que Barceló altrament subratllà la importància de la cooperació i no pas l’enfrontament: com diria Bunge i sentencià l’ex-catedràtic, no es tracta de buscar enemics abstractes sinó d’obtenir una mirada més àmplia i profunda de la realitat per vetllar pel bé comú i les necessitats de les persones per tal que tothom pugui gaudir d’una vida digna en democràcia.

 

 

— Esther Sierra Tomàs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s